glossari
fotografia
N I T I D E S A n i t i ð̞ e s a
Qualitat d’una prova fotogràfica, negativa o positiva, la imatge de la qual té netament delimitats els detalls de l’original.
C O M P O S I C I Ó k o m p o s i θ j o
En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements.
A N G L E Z E N T I A L θ e n̪ t j a l
La imatge es pren totalment en un angle de dalt a baix, en posició perpendicular al sòl.
P R O F U N D I T A T D E C A M P p ɾ o f u n̪ d i t a d ð̞ e k a m b
La profunditat de camp ens indica el marge de nitidesa d’una imatge i es defineix com “la distància entre el punt enfocat més proper i el més llunyà”.
I S O ˈi s o
Escala de sensibilitat fotogràfica que determina la quantitat de llum que deixa entrar la càmera.
E X P O S I C I Ó e k s p o s i θ i o
Quantitat de llum que rep la càmera.
V E L O C I T A T D ' O B S T R U C C I Ó b e l o θ i t a t d ' o s t ɾ u k θ i o
Velocitat a què es tanca l'obturador de la càmera. Una velocitat d'obturació ràpida crea una exposició curta, mentre que una velocitat d'obturació lenta dóna al fotògraf una exposició més llarga.
D I A F R A G M A d i | @ | f r ` a g | m @
Dispositiu que forma part de l'objectiu. Consta d'unes pales que s'obren i es tanquen deixant un orifici central que permet passar més o menys llum cap al sensor de la nostra càmera.
B A L A N Ç D E B L A U S b @ | l ` a n z | D @ | B l ` a uw s
És un control de la càmera que serveix per equilibrar els nivells dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) per tal que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc, i la menys brillant com a negre.
música i so
E S P A I S O N O R e s p a i̯ s o n o ɾ
Reconstrucció sonora que podria ser utilitzada com una ambientació sonora per a donar o emfatitzar dades o també com a escenari d’una situació
P O L I F O N I A p o l i f o n j a
Música que combina diverses veus o parts vocals simultànies però independents.
manifestacions artístiques
P E R F O R M A N C E perfɔ́rməns
Actuació artística (pictòrica, teatral, etc.) basada en la improvisació de l’artista, en la implicació del públic i en l’ús de mitjans sofisticats o d’efectes escènics.
exposicions
C O M I S S A R I k o m i s a ɾ i
És la persona responsable d'elaborar el discurs teòric i conceptual d'una exposició. És especialista en la temàtica que tracta l'exposició, coneix les obres que s'hi exhibiran i, per tant, és capaç de dotar el discurs expositiu d'un contingut científic.
I N S T A L · L A C I Ó ĩ n s t a l · l a θ j o
En una obra d’art, disposició de figures, de colors o d’altres elements.